"El Crit"

Els expressionlstes pintaven de forma sincera el que veien. Tenien sentiments molt profunds sobre el sofriment humà, la pobresa, la violència i la passió. Això els feia pintar de forma molt dura la realitat, deixant de banda I'harmonia i la bellesa dels quadres d'altres epoques.

Ahir vaig sentir cridar a un nen de forma desmesurada. Tenia els ulls encesos i estava ple de força. Per què cridava? Què porta a dins aquest nen; què porta acumulant pertreure-ho amb tanta rabia?

La vida al Casal et fa adonar que el món no és un gran anunci de color de rosa, amb musiquetes i petons. La vida molts cops es dura, hi ha gent que porta amagat un gran neguit.

Jo no he cridat mai així, però intueixo que has patit molt. Se que no et vols enfadar, que no saps perquè tens aquesta ràbia ni com controlar-la. M'agradaria transmetre't molta pau, molta estima. Senyor, fes-me sensible al sofriment de I'altre, fes-me portador de la teva pau.