Al vent!

L’escultura surt del museu i es trasllada al carrer, en mig del transit de la gent, en mig del paisatge. L’escultura de Chillida entra en relació amb l’entorn i juntament amb les ones, el vent i les roques l’acer de la seva obra s’integra creant i definint l’espai.

L’escultura és un conjunt de tres peces plantades de cara al vent. Aquest conjunt escultòric defineix un lloc. Molts cops un espai no és significatiu per nosaltres fins que no hi hem participat en ell. Els llocs on vivim i treballem són importants perquè recullen la petja de la nostra acció. Cal estimar l’hàbitat on som i ens movem, perquè en el fons no deixen de ser una extensió de nosaltres i les nostres relacions.

Cal que la persona visqui dreta, tota ella, de cara al vent. La cara, el cor, les mans, els ulls... tots els nostres afectes, desitjos, intencions i accions de cara al vent de la vida, al vent del món. Drets amb altres, en mig de la nit, de les dificultats, busacant la llum, buscant la pau, buscant a Déu.