oli sobre tela 110X171,5 cm :: 1808-1810

Horitzó esperança

El Romanticisme s’aboca a l’abisme. La pintura, com la poesia i la música, cerca noves maneres de donar sentit a la vida. Els romàntics intenten escapar d’un raciocisme exagertat. La raó no ho pot explicar tot. Les coses importants no tenen resposta: d’on venim, qui som, on anem, per què estimem... aquestes preguntes s’escapen vers l’infinit. En aquest quadre l’autor pinta la línia de l’horitzó, una línia imaginària on poder reposar del vertiginós infinit sense resposta.

L’obra es titula monjo a la platja. La platja d’hivern és l’escenari de la reflexió. Ens cal trobar moments on poder reposar la ment, l’esperit. Necessitem d’espais i temps perquè surtin els nostres dubtes, les nostres pors, les nostres il·lusions i utopies...; Moments per poder agrair el que vivim, per poder demanar el que ens cal...; Moments per respirar, reflexionar, pregar.