La predicació als ocells , Giotto.

El Gòtic és un cant a la llum, a la natura i a l’home. La pintura pren expressivitat; l’arquitectura s’alça i pren lleugeresa i lluminositat. L’home sembla estar més a prop de Déu i canta les seves beutats que veu reflectides en la natura. Giotto és un home d’aquest temps. Deixa enrera la tibantor i la foscor del romànic i pren la poètica d’un nou art. Els motius de la seva pintura expressen també aquest nou estil. D’aquí que s’esplaï pintat la vida de sant Francesc, model viu d’aquest canvi de concepció del món, de la religió i de les relacions humanes.

El fresc que observem avui és una escena ben curiosa, Sant Francesc predicant a uns ocells. Cal estar ben guillat per fer una cosa així! El pitjor del cas és que els ocells l’escolten. L’Església ha tingut sort de tenir, a més a més de papes ben complicats, homes ben bojos com Francesc. Per a ell tot li era familiar, tot li parlava de Déu. No es d’estranyar que s’adrecés a totes les coses amb l’adjectiu de germà i germana.