Cercant l’esperit de les coses

En l’obra de Van Gogh vam veure que era més important expressar l’emoció que allò representant. L’art pictòric es va donar compte que es podia expressar alguna cosa més que la pura imitació de la natura. Com la música, que és abstracta, la pintura pot expressar sentiments a cops de colors i línies. Kandinsky i Mondrian són els pares d’un nou corrent pictòric, l’abstracció.

El món de Kandinsky és un món tecnificat. El progrés comença a desplegar tot el seu gran potencial. En mig d’aquest món, els pintors alemanys de l’òrbita de Kandinsky anhelaven una regeneració del món a través d’un art que sabés percebre l’esperit de les coses. “Crec que la filosofia futura, a més a més d’estudiar l’escènica de les coses, estudiarà també amb atenció particular l’esperit de les coses.”

Kandinsky titulà els seus experiments com “música cromàtica” . Rera d’aquests experiments pictòrics hi ha el desig de trobar allò més pur de la vida, l’Esperit.