“El jurament dels Horacis” – Jaques-Louis David

És l’obra del classicisme per excel·lència. Tanca les portes al món rococó i frívol i obra les portes a una nova classe social que somia canvis. El quadre l’hem de situar a les portes de la revolució.

Ens pot agradar menys o més l’estil clàssic, amb tot hem de descobrir el que vol expressar l’autor. Un equilibri de forces: els guerrers per un costat i les dones i els nens per un altre. Un equilibri en l’escenari... Estem en un moment que la Raó sembla poder imposar un nou ordre que acabi amb les oligarquies i l’aristocràcia acomodada.

Jo el que hi veig son grups compactes, equips sòlids de personatges. No són tres guerrers sinó una sola figura. Igual passa amb les dones i els nens. Penso amb els equips de monitors com una pinya, on es manté la riquesa dels dons de cadascú fent dels diferents un únic “nosaltres”.